Ahir ens vam trobar amb l'Albert Bosch, qui recentment ha estat el primer català en arribar a l'Antàrtida amb la menys que estimable ajuda de les seves cames i del seu espectacular entusiame.
El motiu de la trobada va ser oferir-nos el seu satèl.lit BGAN per tal de poder-nos "conectar" a internet des del camp base del Cho Oyu i així poder-vos informar dels nostres avenços o desventures.
La gentilesa d'aquest tiu ha estat espectacular. És molt bonic trobar-te gent bona i disposada a ajudar-te, però si a més et contagia energia positiva, ja és la òstia. A l'Albert li entusiame menjar-se la vida a queixalades, gaudint de noves sensacions, nous reptes, descubrint nous mons i noves il.lusions. Per molts anys Albert, una gran manera de viure, i de ser una mica feliç!!!
Que un tipeju com tú sempre trobi gent ben parida no pot ser casualitat... Q bé ens anirà l'aparateju!!! Sam
ResponEliminaQuè bé!!!!
ResponEliminaConnectadíssims!!! ;)
Veig que tothom publica comentaris positius d'ànims i de suport. Un fet molt comú aquest: dir allò que l'interlocutor espera, sense cap bri de crítica, sense mínima reflexió. Lluny de l'adulació, jo em pregunto quin és el motiu que us porta a allunyar-vos d'allò que més estimeu. Potser no és tant per l'experiència que viureu allà, sinó per la que viureu aquí, quan a l'explicar el que heu fet, sabreu que els que us escolten mai aconseguiran el mateix.
ResponEliminaVoleu dir que aquest ultim comentari no és una mica d'enveja?
ResponEliminaSenglars, doncs jo també us animo! encara que sigui molt típic fer-ho, però és el que crec que s'ha de fer en aquest bloc: animar-vos a no defallir, a lluitar per la vostra fita i a dir-vos que us esperem perquè ens expliqueu el que ha suposat aquesta experiència. Som-hi amunt!
ResponElimina