Hola de nou amics i amigues!!
Ahir finalment vam arribar al camp base avançat (5700 mt.) després de dos
dies de treking des del camp base xinès. La caminada d’unes quatre hores (12 km
aprox.)fins al camp intermitg (5300 mt) va ser una mica més airosa del que
caldria en aquesta altitut, i zasssssss! Un mal de cap de mil dimonis, tenia la
sensació que tots els ferrers de La Bisbal i rodalies s’haguessin posat d’acord
en moldejar el meu caparró. Un hemicraneal i posteriorment un ibuprofè em van permetre
sobreviure dignament la resta del que quedava de dia.
Aquests dies ha estat curiós veure els “iaquers” fent manar aquests bèsties
tan resistents i amb tanta personalitat (si així es pot dir) amb aquelles
banyes que causen impresió. Aquesta gent els manen amb sons guturals i amb una
onda (la que va utilizar en David per matar en Goliat) per adreçar el iac
que s’esgarria. Ens han transportat fins
el camp base avançat practicament una tonalada de material (900 quilos per ser
exacte).
El treking del camp intermitg fins l’avançat va ser espectacular. Glaciars
a cada costat del camí, muntanyes de sis i set mil metres a tocar, i un Cho Oyu
que es mostra cofoi a davant nostre. Les múltiples llengües de glaç que anem
trovan dibuixen unes formes i uns colors que encisen els nostres ulls. No hi ha
millor escultor ni arquitecte que la pròpia natura…
En arribar al camp base avançat vàrem tenir la sensació d’estar al cor de
l’himalaia, la zona és preciosa. La nostra muntanya, el Cho Oyu, la tenim al
davant dels morros i realment és imponent i amb una forma francament bonica. El
problema va ser el putu mal de cap, i en Pitu mal de panxa. Si li afegim que
nevava (a sobre fred), que havíem de muntar les tendes, que la respiració era
dificultosa (els narius se t’assequen i et surt sang) i que estaves immers a
dins d’un globus d’eli, el panorama no era d’eufòria. La sensació de falta
d’aire és bastant desagradable, però som conscients que ens hi hem de començar
a acostumar.
Diuen els experts que a aquesta altitut assimiles menys d’un 50% d’oxigen
del que ho faries arran de mar. És a dir, funcionem amb menys d’un pulmó (no és
ben bé així) i si no arriba prou oxigen al cos, evidentment res funciona igual
de bé. Esperem que l’hematocrit ens pugi i comencem a generar globus vermells.
Sinó haurem de trucar l’Eufemiano Fuentes que ens envïi unes quantes dosis
d’epo.
Com ja us vaig comentar, la dificultat d’aquesta muntanya rau en superar
els problemes d’alçada. Per donar un exemple, segons ens informe en Fernando,
per pujar un 6000 o un 7000 amb quatre, cinc o com a molt sis nits en alçada(per
sobre de 5000) en n’hi ha prou per atacar. Nosaltres ja en portem 5 i ens en
queden 20.
Avui a dins a la tenda estàvem a -8. Una de les millors sensacions del dia
és quan abans d’anar a dormir omplo una botella d’aigua calenta i la poso a
dins del sac, emmmm….. La que ja no és tan agradable és quan en una de les
múltiples desvatllades durant la nit et troves amb la baves congelades, quant
més bavós més calipos de baves acumules.
Ja fa onze dies que no ens dutxem i amb la ventada del camp base xinès i
l’intermitg, els nostres cabells tenen la mateixa textura que la dels tibetans.
Hem de buscar un moment per tal de dutxar-nos tipus gat amb una palanganeta
d’aigua calenta.
I explicant-vos aquest panorama, us preguntareu… i aquests nanus o són més
tontos que els pèls del cul que veuen venir la merda i no s’aparten, o volen
proclamar-se herois locals o comarcals. Doncs us asseguro que la història neix
quan un després d’haber probat l’eufòria i la sensació de felicitat després
d’haver aconseguit quelcom que t’il.lusiona a través de molt d’esforç (i no
sempre reptes relacionats amb l’esforç físic, sinó també projectes d’una altra
esfera) et ve a visitar aquell pensament, et truca a la porta, toc toc i et
diu: vull tornar a sentir aquella sensació. És una droga dura que et reclama de
tant en tant. És el que hi ha…
Bé companys i companyes… ja veieu que tenim molt de temps a reflexionar i
filosofar. Em dic a mi mateix que no us vull fotre rotllos, i entre l’alçada
que et “xarvota”, les dificultats en conectar-nos, i el que us trobem a faltar…
acabo escribint més del compte.
Avui hem fet un vol d’una horeta al votant del camp base i hem obserbat
davant de la nostra sorpresa que tan sols hi ha 7 expedicions (unes 30
persones). Una d’Austràlia, de Mèxic, Xile, Russia…
Amics, demà la “puja”, una mena de ritual a on es crema incens i es dona
menjar i beure als deus i es beneixen els grampons i els piolets, tot a fi que
tinguem sort en l’ascenció. Jo no sóc creient, però ja em sembla bé seguir
aquestes tradicions.
Dilluns, si el nostre estat de salut o permet, pujarem a muntar el camp 1
(6400 mt). Comença la tralla.
Una vegada més, gràcies pel vostre suport i els vostres missatges, ens encantaria
agrair-vos-ho personalment però segur que em deixaria algú, i no seria just.
Milers de gràcies, i ja sé que sóc un pesat, però penseu que camineu al nostre
costat.
Una abraçada ben forta!!
Us deixem una altra foto amb el Cho Oyu al fons(amb tota l’expedició en
pes). Ara ja el veiem molt més aprop.
