CAMP BASE XINÈS

Tachi Dele amics!! (Hola amb tibetà)

Portem un parell de dies al camp base xinès i la muntanya ja ens ha ensenyat les urpes.  Fa un vent fort i bastant molestós durant tot el dia i a la que se’n va el Sol les temperaturas baixen de manera molt brusca. Aquesta darrera nit estàvem a -12 graus i a dins a la tenda a -3. Fins i tot se m’ha congelat l’ampolla de pipi que tinc al costat (qualsevol surt de la tenda…). Dono gràcies a totes les oques que van fer possible el nostre sac de dormir (una delicia…). Segons ens comenten estem situats al bell mig d’un corredor que és una autopista perfecta per aquest vendaval (el camp base avançat està molt més protegit i arrecerat). De totes maneres per una bona aclimatació, tal com us vaig dir, ens resistim a avançar massa ràpid. De moment ho portem bastant bé, una mica de mal de cap, sensació de borratxera, i unes nits que no dormo més de dues hores seguides (això en Pitu ho porta millor, té la gran virtut de poder-se dormir dret).  Res que surti del que es considera normal a aquestes alçades (fa molts mesos que dins el meu cap havia viscut les mateixes sensacions).

Cada dia treking de quatre horetes guanyant alçada (5200 mt). Cada dia veiem el Cho Oyu més aprop nostre. Fixeu-vos la foto que enviem avui amb la de l’altre dia (ens hi apropem…). Realment és preciós, ens fa molta il.lusió poder-lo acaronar. Però té unes dimensions que ens obliga està molt de temps en alçada i això és el repte, la dificultat, l’esforç, la superació. Arribar a 5000, 6000 mt no té una gran dificultat, però permanéixer-hi i superar la barrera dels 7000 fent-hi nits, és una altra historia…

Avui ja hem començat a veure tots els iacs que van pujant fins a on estem. Són iacs que provenen dels pobles tibetans que hem deixat enrera (a 4000 mt) i que serveixen per portar la càrrega del camp base xinès fins l’avançat. Per aquests tibetans suposa una font d’ingressos espectacular (esperen els mesos d’expedicions en candaletes). Nosaltres en necessitarem exactament 21!! Quan m’ho han dit no m’ho creía. Però si comences a comptar tendes (4 petites pel base, 4 més d’alçada, una tenda menjador i una tenda cuina), estris de cuina, menjar, cordes i material, plaques solars… A més a més a aquesta época els iacs no poden portar tanta càrrega doncs acaben de passar l’hivern i estan molt prims (a la tardor després dels monzons hi ha més verd).

Bé amics… no m’errotllo més. Agrair-vos una vegada més el vostre suport. Aquí dalt tenim molt de temps per pensar, i no tingueu cap dubte que  vosaltres sou una font d’inspiració. No hi ha dia que no pensi amb la gent que m’estimo, que per sort és molta. Una abraçada ben forta!!!!!!!!!!