De camí al CAMP BASE XINÈS

Hola amics! En primer lloc excusar-nos del retard en les nostres conexions, pero per aquí dalt això no és tan fácil. Entre xinos i satèl.lits la conexió és lenta, carregosa i bastant incòmode.

Doncs bé, hem estat dos dies a Tingri (4250 mt) que per accedir-hi has de passar per una carretera tortuosa que es va encrespant fins passar pels 5000 mt (fins i tot el cotxe rep les conseqüències del mal d’alçada, li costa avançar. Realment ens comenten que té una explicació científica o física). La vista és excel.lent però la caparrassa està assegurada. L’arribada a aquest coll és talment com si arribessis a un final d’etapa del tour (com una senyal d’arribada plena de les típiques banderoles budistes). Aquesta carretera és molt atractiva, a part de veure multitut de pobles tibetans pots gaudir de la vista de moltes muntanyes de més de 6000mt (i fins i tot el Shisha Pagma de 8000). Ens aturem en un dels pobles a prendre un te tibetà (amb mantega de iac, i salat i dolent com una mala cosa) fent-la petar amb aquests tibetans tan curiosos (vestimentes de tribu d’Etiòpia amb el mòbil a la mà per fer-te una foto… quins fenomenus!).

Arribem a Tingri, ja al que en podríem dir el Plateau tibetà. Aquest poble tibetà és dels autèntics, molt bonic (cases blanques i xates com ells amb finestres de colors hiperdecorades al igual que els seus interiors), pero viure aquí és d’una duresa espectacular. Envoltat de muntanyes pelades (vegetació nula), molt al fons la serralada himalàiaca (per primer cop podem contemplar el nostre Cho Oyu al costat de l’Everest), sense llum ni aigua i amb una ventolera que s’aixeca a la tarda que sembla que estiguis a l’oeste. En definitiva, guapo, però el títol de la pel.lícula seria “En terra hostil”.

Cada dia treeking de 3 o 4 horetes a la muntanya sense nom més propera que veiem (fins arribar als 4600 mt.), dinar (mengem sempre el mateix, arròs amb tres o quatre platets al costat de verduretes i una mica de carn esmicolada, realment és bo) fins quedar tips com porquets. Realment ens agafem fil per randa tot el que ens va dient en Fernando Garrido ( atipar-nos per tenir bones reserves allà on sempre estarem en dèficit, és a dir, a partir del Camp Base Avançat, i aclimatació lenta amb control dels esforços).

La vista des d’aquestes muntanyes que pugem cada dia és espectacular, tenim l’Everest i el Cho Oyu a davant dels morros. El Cho Oyu es veu preciós… buffff!!!!

En algun moment del dia (o de la nit) una mica de caparrassa, el cor un xic més accelerat, pujes una escala i la respiració no flueix de la manera habitual, no tanta gana, ni tanta son, però de moment ho portem bastant bé. Tot dins de la normalitat i res que no es pugui soportar.

Finalment hem decidit que dormirem 3 nits al Camp Base Xinès (4900 mt) i una nit més al Camp Intermitg (5350 mt.) abans d’arribar el proper divendres, a on será la nostra casa les pròximes setmanes, el Camp Base Avançat (5700 mt.). Pensem que els primers deu dies en alçada són molt importants, i millor començar bé. Paciència en arribar al CBA que ja tindrem temps a estar-hi.

Amics, tan bon punt poguem conectar-nos, us anirem informant de la historia i del que vagi succeïnt. Milers de gràcies pels ànims i el vostre suport. Tots dos estem molt contents de tenir-vos tan aprop. Una forta abraçada a tots!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!