ACLIMATANT A NYALAM (3700 m.)

Amics! Per fi us podem escriure alguna cosa. Des de que hem deixat el Nepal i hem entrat al Tibet (be... a la Xina) la comunicació s'està fent molt difícil. No tenim Internet sempre que volem, ni tampoc podem entrar al bloc ni enviar fotos, ni facebooks... brrrrrrrrr estem a la Xina i ho controlen tot.
Per dir vos que fa dos dies a la frontera, vam haver de pagar 140 Euros perquè un paio ens passes el satèl·lit per alguna muntanya i així evitar els controls policials (amb escaner i tot, cosa estranya a mig de muntanya) que prohibeixen l'entrada de satel.lits. Per acabar ho d'adobar no podrem utilitzar el satèl·lit fins el camp base avançat (previst arribar-hi el proper dimarts o dimecres) doncs si t'enganxen utilitzant el satèl·lit en aquests pobles tibetans ( i de policia no en falta) la tenim liada (suposo que el pobre Albert Bosch ja deu estar tremolant).
Bé... anem al tema. Abans d ahir vam arribar a Zhangmu (finalment a 2200 mt) el primer poble xinès, més que tibetà, que trobem, molt humit i de pas. Just passar-hi la nit.
Ahir ja vam arribar a Nyalam, després d'una horeta de seguir una carretera plena de curves i que s'empinava com una mala cosa. Tenia la sensació que m'endinçava dins d'un ventall que anava pujant progressivament. Començava a 1500 mt  i acabava als cims de 7000 i 8000 mt. Realment te n'adones que aquell dia que el que ara és la India va topar amb el continent asiatic, l'impacte devia ser tal que es van fer uns plecs a la terra formant-se el que ara es l'Himàlaia. D'aquí el ventall (l'abanu que diu la meva àvia) que us explicava. Buff!!! quin rotllo! ja veig que el mal d'alçada em comença a efectar, veureu d'aquí uns dies...  

Doncs bé, anem al gra. Ahir treeking de tres horetes per començar a aclimatar arribant a 4000 mt. És impresionant sentir-te envoltat de cims de cinc i sis mil metres (la majoria d'ells verges de ser escalats).

El poble de Nyalam si que és autentic tibetà, tenim temps suficient per donar-hi voltes i contemplar les típiques construccions amb grans finestres vermelles amb talles de fusta a on hi reposen apilades les famoses

caques de iac (semblen panets a punt de ser enfornats) que els hi serveixen per poder escalfar-se (el fum que surt de les xemeneies deixa els carrers amb un perfum molt peculiar) donada la manca de fusta a aquestes alçades.

També ens fa molta gràcia veure l'aspecte dels tibetans. Cara grossa, galtes vermelles escaldades pel Sol (pica de valent), ulls axinats i unes immenses arracades de corall i turquesa passades de generació en generació i per acabar-ho d'adobar un passador d'ivori que els hi serveix per posar-hi les llargues caballeres. Curiosos...

Avui hem tornat a fer un treeking d'unes quatre horetes arribant a 4200 mt. i seguint la teoria i les indicacions del nostre apreciat i experimentat Fernando Garrido. Beure molt, moure'ns cada dia, i dormir sempre

una mica mes avall d'on s'ha arribat durant el dia amb el propi peu. Des d'aquesta alçada hem vist per primera vegada un cim de 8000 mt el Shisha Pagma. Lluny, pero clarament identificable. La vista de

Nyalam d'aquesta alçada és preciosa (anclat enmig de la vall envoltat d'aquests monstres). Baixant hem trobat uns tibetans llaurant amb un parell de iacs el poc terreny que tenen preparant-lo per sembrar

abans no arribin els monzons. Dura la vida a aquestes alçades. Que n'estem de bé... que diu aquell.

Curiosament baixant ens hem adonat del peculiar caminar del nostre guia en Phurba. Un guia amb un currículum espectacular, cinc Everest, dos Cho Oyus, i un Shisha Pagma. Després de fer-li un comentari

mentre dinàvem ens ha confirmat que no té cap dit del peu. Home... no caminarà com la Judit Mascó!

De moment portem be l'aclimatació, poca caparrassa i algun que altra esbufec quan comences a pujar, però en general bé. Ens ho estem agafant molt tranquils. Caminadetes suaus, descansar, menjar... Això

acaba de comencar i millor comencar bé. Paciència, molta paciència.

M'encantaria poder-vos enviar imatges pero m'és impossible. Una vegada conectem el satèl.lit serà una altra història.

Espero poder-vos enviar fotos quan tinguem el satèl.lit disponible. I si demà i demà passat al petit poble de Tingri (4200 mt) tenim Internet continarem informant.

Milers de gràcies pels vostres comentaris i pel vostre suport, sou una font extra de motivació.

Gràcies amics!