ARRIBA L'HORA DE LA VERITAT!

Hola companys i companyes! En primer lloc dir-vos que no sabeu la il.lusió que ens fa llegir els vostres missatges de suport. Quan portes pràcticament un mes per aquestes terres, llegir les vostres paraules ens emocionen i ens fan saltar les llàgrimes, agraïm el suport de tots vosaltres que sense cap mena de vergonya comenteu el que creieu. Podríem dir que estem aïllats a dins d'una bombolla amb molt de temps per pensar amb gent que ens estimem i ens apreciem. Bé... perdoneu pel nostre "cursilisme" però és així.

Bé doncs, anem pel que anem. Fa poques hores acabem de baixar del camp 2 (7200 mt). Mai havíem tingut el Cho Oyu tan aprop, semblava que aixecant la mà el podies tocar. Tan sols 1000 mt de desnivell ens separaven (com del pàrquing de Vall Ter fins al Bastiments). Però realment són els 1000 mt més difícils de superar. Per arribar al camp 2 vam estar nou hores exprimint-nos al màxim. Després de la cascada de gel va començar a bufar un fort vent que incrementava la sensació de fred. Pel camí ens vam trobar amb algun que altre "petate" a on hi havia tendes i menjar que havien hagut de deixar a mig camí (després vam descobrir que era el material dels xilens).  Els últims dos-cents metres de desnivell que vam tenir de superar abans d'arribar al camp 2 van ser tot un suplici, el nostre caminar semblava el d'aquell senyor que per primera vegada tocava la lluna.
Hem passat una "bona" nit al camp 2 (malgrat les baixes temperatures, la dificultat en conciliar el son, i la manca de gana) fet que ens hem arribat a plantejar si avui mateix pujàvem a camp 3 a dormir (bé… a patir, perquè allà no es dorm) i intentar fer cim el dia següent. Aquest replantajament venia donat perquè sabíem que la meteorologia empitjorarà (tenim una página web que ens diu quin temps farà cada dia durant els propers cinc dies,) amb un increment bastant bèstia del vent (ja l’hem tastat i sabem que és el pitjor enemic). En Fernando Garrido, ens ho ha desaconsellat totalment tenint en compte que era la primera nit a 7200 mt.

Hi ha expedicions que tenen contractat un meteoròleg (els millors són en Victor Bahia portugués, o els suïssos) que pagant 2000 eurus tens una predicció molt més exacta que la nostra. Qui ho té contractat calla com un puta. Normal…

La baixada malgrat ser baixada, ha estat bastant dura. Primer que has d’estar atent amb els rapels, i segon que baixes amb una falta d’energia espectacular. Han estat 3 hores i mitja fins al camp 1 i 4 hores inacabables per la glacera descomposta seguit per un pedregam que no s’acaba mai fins arribar al base (sense deixar de nevar). Realment un dia dur. Però saber que arribes al base, ara en aquests moments que ja no ens fa mal de cap i podem menjar sense problemes és un plaer. Sembla mentida que a 5700 mt et sentis com a casa (la teva tenda individual, tenda menjador, en Gokul, el cuiner, que ens fa un “xafarranxos” increibles, sense passar tanta fred…).

Bé amics i amigues, creiem que hem fet una gran aclimatació (imprescindible per la nostra seguretat), però ara ens ho juguem tot a una carta. Tenim el diumenge, el dilluns i el dimarts per poder sortir del camp base i atacar cim (que serien 5 dies). La meteo decidirà (com hem dit no pinta bé, però tenim confiança que canvïi), malgrat sentir-nos molt valents i amb ganes no ens la jugarem alegrament. El dia X et jugues literalment la vida. Volem tornar-vos a veure…

Una abraçada ben forta a tots els amics i un petonàs a totes les seguidores i amigues d’aquest bloc. Sou collonuts!!!!!!! I collonudes!!!!

 Us deixem aquesta foto a on es pot veure el Cho Oyu a tocar!