Robert Noreika, un lituà amb qui vam compartir bones estones al Camp Base. A la tornada de l'intent a cim (malgrat anar amb oxigen), vam comprovar que les dues mans mai més tornarien a ser igual. Ell encara no acabava de creure's el que li havia passat. Quan li preguntava si tornaria a repetir la decisió que va prendre, si valia la pena tot el que li havia passat per una muntanya de 8000 mt, un xic desorientat pel que li havia succït, em va mirar i em veu fluixa em va dir: "I don't know David".
A la tornada del Base Avançat vam compartir l'autobús amb Juanito Oiarzabal i Carlos Pauner (també havien contractat els serveis de Thamserku Treeking) que tornaven del Shisha Pagma (també al Tibet). Mogut per la meva curiositat i el meu instint periodístic, a n'en Juanito (a la imatge, al meu costat tocant-se el munyó d'un dels dos peus mutilats) li vaig preguntar si l'edema pulmunar que havia tingut en l'intent al Shisha i les noves congelacions li farien replantajar-se la seva continuitat als 8.000. La seva resposta va ser clara, "estoy harto de tanto sufrir, xaval... es hora de disfrutar con la família...
A aquesta imatge, és bastant visible la inflamació a la cara. Sortosament l'edema facial, gràcies a l'edemox, no va anar a més...
Estat d'alguna de les tendes, després de dormir al camp 2 (7.200 mt). El vent a aquestes alçades és devastador.
ROBERT NOREIKA
r
David cuidate molt, desde casa te seguim, es impresionan i boniç tote la teva esperiencia q vius aquets noments, Molts de anims.... den Toni i meu... Una gran abraçada. Toni Marbre i Conxi Rodriguez
ResponEliminaEi nois!!!!! què tal esteu????? Déu-n'hi dó les imatges i els comentaris. Molt bona decisió, la vostra, tot i que s'ha d'estar al lloc per entendre les implicacions de desistir, però crec que heu encertat. Recupereu-vos que el temps de les cerveses i les històries estan a punt de començar!!!!!!!
ResponElimina